Brearley inicialment va anomenar el seu nou aliatge "acer sense rovella". L'aliatge es va vendre als Estats Units sota diferents marques com "Allegheny metal" i "Nirosta steel". Fins i tot dins de la indústria metal·lúrgica, el nom va romandre inestable; el 1921, una revista comercial el va anomenar "acer instenible". Brearley va treballar amb un fabricant local de coberts, que li va donar el nom d'acer inoxidable. Ja el 1932, Ford Motor Company va continuar anomenant l'aliatge d'acer sense rovella en materials promocionals d'automòbils.
El 1929, abans de la Gran Depressió, es fabricaven i venien més de 25.000 tones d'acer inoxidable als Estats Units anualment.
Els principals avenços tecnològics en les anys 1950 i 1960 van permetre la producció de grans tonatges a un cost assequible:
Procés AOD (descarburització d'oxigen d'argó), per a l'eliminació de carboni i sofre
Fosa contínua i rodament de tires calentes
El molí Z o sendzimir
El Creusot-Loire Uddeholm (CLU) i processos relacionats que utilitzen vapor en lloc d'una part o tota l'argó.
