La invenció de l'acer inoxidable va seguir una sèrie de desenvolupaments científics, a partir de 1798, quan el crom va ser mostrat per primera vegada a l'Acadèmia Francesa per Louis Vauquelin. A principis de la dècada de 1800, els científics britànics James Stoddart, Michael Faraday i Robert Mallet van observar la resistència dels aliatges de crom-ferro ("acers de crom") a agents oxidants. Robert Bunsen va descobrir la resistència del crom a àcids forts. La resistència a la corrosió dels aliatges de ferro-crom pot haver estat reconeguda per primera vegada el 1821 per Pierre Berthier, que va observar la seva resistència contra l'atac d'alguns àcids i va suggerir el seu ús en coberts.
En la dècada de 1840, els dos fabricants d'acer britànics de Sheffield i després Krupp d'Alemanya estaven produint acer de crom amb aquest últim emprant-lo per a canons en la dècada de 1850. El 1861, Robert Forester Mushet va treure una patent sobre l'acer de crom a Gran Bretanya.
Aquests esdeveniments van conduir a la primera producció nord-americana d'acer que conté crom per J. Baur de Chrome Steel Works de Brooklyn per a la construcció de ponts. Una patent nord-americana per al producte va ser emesa el 1869.Això va ser seguit amb el reconeixement de la resistència a la corrosió dels aliatges de crom pels anglesos John T. Woods i John Clark, que van assenyalar rangs de crom del 5 al 30%, amb tungstè afegit i "carboni mitjà". Van perseguir el valor comercial de la innovació a través d'una patent britànica per a "Aliatges resistents a la intempèrie".
A finals de la dècada de 1890, el químic alemany Hans Goldschmidt va desenvolupar un procés aluminotèrmic (termita) per produir crom lliure de carboni. Entre 1904 i 1911, diversos investigadors, particularment el francès Leon Guillet, van preparar aliatges que avui es considerarien acer inoxidable.
El 1908, l'empresa d'Essen Friedrich Krupp Germaniawerft va construir el veler de 366 tona Germania amb un casc d'acer crom-níquel a Alemanya. El 1911, Philip Monnartz va informar sobre la relació entre el contingut de crom i la resistència a la corrosió. El 17 d'octubre de 1912, els enginyers de Krupp Benno Strauss i Eduard Maurer van patentar com a Nirosta l'acer inoxidable austenític conegut avui com a 18/8 o AISI Type 304.
Desenvolupaments similars van tenir lloc als Estats Units, on Christian Dantsizen de General Electric i Frederick Becket (1875-1942) a Union Carbide estaven industrialitzant l'acer inoxidable ferritic. El 1912, Elwood Haynes va sol·licitar una patent nord-americana sobre un aliatge martensític d'acer inoxidable, que no es va concedir fins al 1919.
